El jutge l’acusa de delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics pel cas Efial.

L’Audiència Nacional proposa jutjar a l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí i divuit persones més, entre elles tres exalcaldes més de Convergència i Unió (CiU) pel cas Efial; una trama de corrupció en ajuntaments catalans en els quals s’haurien fet contractes il·legals a favor de la consultora Efial i haurien malversat fins a 8,7 milions d’euros.

A grans trets, el jutge considera que es va teixir una relació de 14 consistoris catalans amb la consultora Efial, que resultava beneficiària de múltiples adjudicacions públiques, gràcies a una conxorxa per esquivar el control de l’administració i les regles de contractació pública. A canvi de la quantitat malversada de 8,7 milions d’euros, els exalcaldes assumien despeses personals dels càrrecs municipals que participaven de la conxorxa.

A banda de Martí, també estan implicats els exalcaldes Daniel Massagué, de Torredembarra; Josep Jaume Castellnou, de Vandellós; i Rafael Vidal, d’Ascó i quinze persones més.

La investigació d’aquest cas va arrencar el 2013 arran d’una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció al Vendrell per fets relacionats amb el consistori de Torredembarra. En un inici, el jutge de la capital del Baix Penedès, Ramon Bosch, indagava ja sobre el cas 3%, també relacionat amb CDC, i va obrir una peça separada sobre els contractes de desenes de consistoris amb Efial. Després, es va anar estenent a altres municipis d’arreu de l’Estat i va passar a l’Audiència Nacional.

Quan es van produir les primeres detencions, alguns dels investigats van arribar a estar en presó preventiva, com Andreu Martí l’any 2016. En la interlocutòria, el magistrat explica que Efial va pagar el lloguer del pis on estaven empadronats Martí i la seva família durant els exercicis de 2009, 2010 i 2011. A més, a l’alcalde de l’Ametlla de Mar entre 2003 i 2015 se li va localitzar un capital de 2,3 milions d’euros en comptes andorrans, una part a conseqüència del rendiment d’una cartera de valors i una altra de la qual es desconeix la procedència dels fons. Dues societats panamenyes apareixien com a titulars d’aquests productes bancaris i amb poders a favor de l’investigat.

Sobre la consultora Efial, explica que la seva integració en el funcionament de l’ajuntament, (en alguns casos se’ls ha arribat a qualificar de ser un ajuntament paral·lel), suposa una fugida progressiva i creixent del dret administratiu utilitzant determinades eines de cara a evitar qualsevol control administratiu, així com de cara a burlar les diferents normatives que regulen el funcionament de les administracions públiques. Segons el magistrat, Efial, fins i tot, participava en la creació d’Entitats Públiques Empresarials (EPE), que ja per la seva naturalesa gaudeixen d’un control menys estricte de contractació pública. La intenció era “afavorir en gran manera les possibilitats de dirigir l’adjudicació i, per tant, d’eliminar la lliure competència”.

Davant denúncies o queixes de possibles il·legalitats, avalades per informes oficials de secretaris municipals i interventors, es contractaven “col·laboradors” que també estaven vinculats a Efial, perquè emetessin informes ad hoc que donessin una suposada cobertura legal a les operacions.

Tots aquests fets estan tipificats com a delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics. Pel que fa a aquest últim, el jutge aclareix que els fets punibles es van cometre amb anterioritat a la reforma del 2015, per la qual cosa cal atendre la regulació vigent al temps dels fets.

Després d’haver dictat la interlocutòria de passi a procediment abreujat, el Ministeri Fiscal té un termini de deu dies per sol·licitar l’obertura de judici oral amb la presentació de l’escrit d’acusació o, si ho considera, l’arxiu.