La Gala de l’Esport Ebrenc els va reconèixer aquesta efemèride.

La Societat de Caça La Cala ha complert recentment els 50 anys de vida. L’entitat va registrar el seu llibre d’actes un 19 de desembre de 1972, tot i que la primera reunió en la qual es va aixecar acta i d’on va sortir la primera junta directiva, es va celebrar el 19 de setembre d’aquell mateix any.

Per aquest motiu, la Societat de Caça La Cala va rebre un reconeixement el passat dia 15 de desembre en el transcurs de la Gala de l’Esport Ebrenc que va tenir lloc a Amposta, la qual premia la trajectòria i el talent d’esportistes i entitats esportives ebrenques.

Aquella primera junta directiva la va presidir José Vendrell Espuny i la completaven Ramón Solé Escor com a vicepresident, Manuel Núñez Pérez com a secretari, Francisco Arjona Díaz com a contador i Pedro Forné Escanes com a tresorer i amb els vocals José Estrada Vila, Joan Brull Vizcarro, Antonio Gonzalvo Llambrich i José Llambrich Pallarés.

Durant aquests cinquanta anys, l’entitat només ha tingut sis presidents, José Vendrell, Manuel Brull, Martí Balfegó, Albert Forné, Andreu Margalef i Albert Bouzas, que ja fa deu anys que està en el càrrec i que al setembre va encetar un nou mandat.

Tot i que actualment l’entitat compta amb 170 associats, en el transcurs d’aquests cinquanta anys la Societat de Caça La Cala ha arribat a superar els 300 associats i no hi ha un relleu generacional. De fet, arran de la caiguda d’associats, l’Associació de Caça la Cala s’ha vist obligat a fer invitacions i passis de temporada a caçadors de fora amb l’objectiu de mantenir l’entitat i el vedat local.

Segons Albert Bouzas, president de l’entitat, l’actual període coincideix amb la pitjor època pels aficionats a la caça.

Els caçadors catalans han portat a terme recentment una vaga d’activitat, en desacord amb les mesures adoptades per les diferents administracions a l’hora d’organitzar les batudes de caça del porc senglar, les quals consideren, que no complementen la millora de la seguretat. A més, són molt crítics amb la Llei Estatal de Protecció Animal, ja que si no es modifica l’afectació sobre els animals de treball i de caça, els caçadors consideren que s’està sentenciant a mort l’activitat.