Sardina, seitó, besuc, daurada i calamar són algunes de les espècies que compleixen els límits marcats per la UE.

El treball elaborat per científics de l’IDAEA-CSIC analitza la concentració de mercuri en peixos i marisc de consum habitual del mar Mediterrani

Un equip de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l´Aigua (IDAEA) del Consell Superior d´Investigacions Científiques (CSIC) ha analitzat la concentració de mercuri de 58 espècies de peix i marisc de consum humà a la venda a mercats locals d’Espanya, Itàlia i França.

L’estudi s’ha centrat en més de 1.300 exemplars de 58 espècies de peix i marisc de consum humà i habituals a la venda a mercats d’Espanya (Menorca, Mallorca, Eivissa, Alacant, Ametlla de Mar i L’Ampolla), Itàlia (Gènova, Civitavecchia, Alguer) i França (Marsella).

De totes elles, els exemplars de 13 espècies sempre presentaven concentracions de mercuri per sota de les recomanades com a segures per la Unió Europea (UE). D’aquesta manera, segons l’estudi, els peixos més segurs pels seus baixos nivells de mercuri són la sardina, seitó, besuc, daurada, calamar, gerret, moll de roca, bacallà, corvallo, salpa, llampuga, serrà, galant. Aquests respondrien als organismes que estan més avall a la cadena atròfica.

“Consumir aquestes espècies minimitza la nostra ingesta de mercuri, que és el preu a pagar en menjar peix. Això no vol dir que no puguem menjar les altres espècies, simplement ser coincidents sobretot dones embarassades i nadons” explica Joan

O. Grimalt, investigador de l’IDAEA-CSIC i autor principal de l’estudi.

A causa de les propietats fisicoquímiques del mercuri, es pot transportar a llargues distàncies i dipositar-se en ecosistemes aquàtics, on és absorbit per peixos i altres organismes. L’alta presència de mercuri en els peixos pot tenir repercussions sobre la salut dels éssers humans, especialment en dones embarassades i nadons.