Una de les principals conclusions és que les tonyines que superen aproximadament els 80-100 quilos presenten unes reserves energètiques i una fisiologia que els permeten emprendre grans migracions cap a l’Atlàntic després de la reproducció.

Un estudi científic basat en el seguiment de 170 tonyines roges durant quatre anys ha permès aprofundir en el coneixement dels seus moviments migratoris i identificar la mida i el pes com a factors determinants en els seus desplaçaments entre el Mediterrani i l’Atlàntic.

La investigació, liderada pel científic Tristan Rouyer, de l’IFREMER (Institut Francès d’Investigació per a l’Explotació del Mar), s’ha desenvolupat en el marc del Scientific Angler Tagging Tour, a través de tretze missions de marcatge amb dispositius electrònics en punts de la costa com ara Barcelona, Santa Pola, Ceuta i l’Ametlla de Mar.

Una de les principals conclusions és que les tonyines que superen aproximadament els 80-100 quilos presenten unes reserves energètiques i una fisiologia que els permeten emprendre grans migracions cap a l’Atlàntic després de la reproducció. En canvi, els exemplars més petits tendeixen a mantenir-se dins del Mediterrani, on realitzen desplaçaments interns.  Tristan Rouyer:

Un altre resultat destacat és la fidelitat de l’espècie a les seves rutes migratòries. Els exemplars monitorats durant més d’un any han repetit pràcticament els mateixos itineraris en diferents temporades. Les tonyines marcades a l’Ametlla de Mar han permès documentar desplaçaments recurrents cap a les costes d’Algèria i també fins a zones de la Mediterrània oriental, com les aigües de Turquia.

La investigació també ha analitzat la influència de la temperatura en el comportament de l’espècie. Durant els mesos més calorosos, les tonyines tendeixen a descendir entre entre 20 i 30 metres en algunes zones, per trobar aigües més fresques. Els investigadors han observat igualment que la freqüència cardíaca està estretament relacionada amb la temperatura de l’aigua i que, quan aquesta arriba a nivells crítics, els animals modifiquen el seu comportament per evitar l’escalfament excessiu.

Malgrat els avenços, encara falta completar el seguiment de les tonyines de gran mida marcades a l’Ametlla de Mar. Dels cinc o sis exemplars grans marcats anteriorment, els problemes tècnics i les recaptures prematures han impedit obtenir registres continuats.

Precisament, la XIV missió del Scientific Angler Tagging Tour, celebrada el passat cap de setmana a l’Ametlla de Mar, tenia com a objectiu cobrir aquesta mancança. Durant les dues jornades es van marcar 39 tonyines roges, 23 de les quals superaven els 170 quilos i algunes fins i tot els 200. El seguiment d’aquests exemplars ha de permetre completar el coneixement de les grans rutes migratòries de l’espècie i aportar informació valuosa per estudiar-ne la conservació davant els efectes del canvi climàtic.