El seu advocat, Carles Mascort, va sostenir que no s’ha pogut demostrar l’origen delictiu d’aquests fons ni establir una correlació temporal entre les adjudicacions d’obres municipals i els ingressos de l’exalcalde.

L’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, va demanar la seva absolució en el judici pel cas Efial, celebrat a l’Audiència Nacional i que aquest dijous va quedar vist per sentència. En la seva última intervenció davant del tribunal, Martí va defensar que sempre va actuar d’acord amb els criteris del secretari i la interventora municipals.

La defensa de l’exalcalde va centrar bona part dels seus arguments a qüestionar l’acusació de blanqueig de capitals, en relació amb els més de 2,5 milions d’euros que Martí acumulava en comptes bancaris a Andorra, amb participacions també en empreses de Panamà. El seu advocat, Carles Mascort, va sostenir que no s’ha pogut demostrar l’origen delictiu d’aquests fons ni establir una correlació temporal entre les adjudicacions d’obres municipals i els ingressos de l’exalcalde.

També va recordar que Martí ja disposava de comptes a Andorra abans d’arribar a l’alcaldia i que no va intentar introduir aquests diners al circuit legal espanyol.

Pel que fa als presumptes pagaments de constructores a l’entorn de l’exalcalde, Mascort va assegurar que no s’ha acreditat cap transferència ni cap contraprestació, recordant  que la seva dona, a qui s’acusava de vehicular aquests pagaments amb empreses de la seva titularitat, ha quedat exclosa del procediment.

També va qüestionar la interpretació d’una nota manuscrita localitzada en un traster de Martí, que contenia una relació de comissions. Segons la defensa, el document faria referència a la devolució de les garanties provisionals que havien de dipositar les empreses adjudicatàries de les obres.

L’advocat també va defensar la creació de La Cala Gestió, aprovada pel ple municipal, com una eina per agilitzar la tramitació de projectes urbanístics davant la manca de recursos tècnics de l’Ajuntament i facilitar la recuperació de l’IVA d’algunes actuacions. Va negar que aquesta societat servís per esquivar els controls municipals i va insistir que el secretari i la interventora també exercien les seves funcions de supervisió sobre l’empresa pública.

Finalment, la defensa ha rebutjat la reclamació de responsabilitat civil de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, que reclama més de 2,1 milions d’euros de manera solidària a Martí i Antoni Martos, propietari d’Efial.

Amb les intervencions finals de les defenses, el judici va quedar tancat i ara l’Audiència Nacional haurà de dictar sentència sobre les responsabilitats penals i econòmiques dels acusats.