A Catalunya, els tentacles de la trama s’haurien establert, principalment, a l’Ametlla de Mar (consistori que xifra en més de 4 milions d’euros els recursos públics defraudats), Ascó (2 milions d’euros), Tortosa (1,6 milions), la mateixa Torredembarra (410.000 euros) o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (200.000 euros).

Aquest dilluns comença a l’Audiència Nacional el judici oral pel cas Efial, la suposada trama corrupta d’adjudicació fraudulenta de contractes públics municipals i cobrament de comissions al voltant de la consultora del mateix nom. La branca catalana del cas inclou vuit consistoris, amb tres exalcaldes de CDC acusats, entre ells Andreu Martí, exalcalde de l’Ametlla de Mar i un forat econòmic de 8,7 milions d’euros.

 S’imputa als dinou encausats pel cas Efial, suposats delictes de prevaricació administrativa, frau a l’administració, malversació de fons públics, blanqueig de capitals i suborn. Fiscalia i acusacions particulars (només l’exerceixen els ajuntaments de l’Ametlla de Mar i Tortosa) demanen penes de fins a quinze anys de presó. Els consistoris reclamen recuperar els recursos públics defraudats. Jordi Gaseni és l’alcalde de l’Ametlla de Mar:

Considerat com una de les derivades de l’anomenat cas 3%, que investigava el suposat finançament il·legal de CDC, el cas Efial va esclatar després que la investigació policial i judicial resseguís el fil obert per l’entramat de corrupció denunciat originàriament a l’Ajuntament de Torredembarra.

A Catalunya, els tentacles de la trama s’haurien establert, principalment, a l’Ametlla de Mar (consistori que xifra en més de 4 milions d’euros els recursos públics defraudats), Ascó (2 milions d’euros), Tortosa (1,6 milions), la mateixa Torredembarra (410.000 euros) o Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (200.000 euros).

Segons el relat de Fiscalia Anticorrupció, la consultora aterrava als municipis assumint de forma externalitzada funcions de gestió i adjudicació de recursos públics pròpies dels consistoris. Ho feia, principalment, amb la creació d’una figura instrumental i “fictícia” d’entitat pública empresarial sense activitat específica i pròpia o es desviaven recursos municipals, que eren gestionats com si fossin fons privats per a les tasques encarregades.

L’objectiu era eludir la intervenció i fiscalització tant jurídica com econòmica dels secretaris i interventors. Funcionava, segons van concloure els investigadors en bona part dels casos, sense contracte que emparés la relació jurídica amb els consistoris i vulnerant la legislació en matèria de contractació.