El veïnat ja ha mobilitzat unes 500 signatures i ha organitzat taules rodones per definir els projectes prioritaris, recordant que l’any 2019 ja es va aprovar per unanimitat en un ple municipal la creació d’una comissió de seguiment que mai es va arribar a materialitzar.

L’anunci de la candidatura de l’Ajuntament al Pla de Barris i Viles de Catalunya ha despertat una barreja d’esperança i urgència al nucli de Les Tres Cales. Per a l’associació de veïns Mestral XXI, aquesta línia de subvencions de la Generalitat no és només un tràmit administratiu, sinó una “oportunitat d’or” per accedir a una inversió de fins a 12 milions d’euros que podria resoldre deficiències estructurals acumulades durant més de mig segle.

L’entitat veïnal adverteix, però, que el consistori s’ha “despertat tard”, ja que el termini de presentació finalitza el 17 de juliol i l’èxit de la proposta depèn, en un 20%, de la participació ciutadana efectiva.

El veïnat ja ha mobilitzat unes 500 signatures i ha organitzat taules rodones per definir els projectes prioritaris, recordant que l’any 2019 ja es va aprovar per unanimitat en un ple municipal la creació d’una comissió de seguiment que mai es va arribar a materialitzar. Ara, el Pla de Barris exigeix que el moviment ciutadà sigui part activa tant en el disseny com en el control de les inversions, una condició que els veïns consideren indispensable per garantir que els diners es destinin a les necessitats reals del barri. Oriol Caralt és el president de l’associació:

La urgència de la subvenció s’explica segons l’associació veïnal, per l’estat crític de les infraestructures. Les Tres Cales compta amb 79 carrers que pateixen un deteriorament greu de l’asfalt pels forats que s’hi formen. Aquesta precarietat s’estén a la manca de clavegueram i a una xarxa d’aigua potable que no està preparada per a l’actual volum de població. A més, presenta una mitjana d’edat deu anys superior a la del nucli urbà, un envelliment que xoca amb la manca total de transport públic, deixant molts residents sense mobilitat si no disposen de vehicle privat.

Segons l’entitat veïnal, aquesta realitat es veu agreujada per una composició demogràfica on el 35% dels empadronats són estrangers, principalment jubilats europeus que sovint viuen en una situació de falta d’integració social, ja que no han existit polítiques municipals actives per cohesionar aquesta part de la població amb la resta del municipi.

Amb més de 1.400 habitatges, molts dels quals són de lloguer, la població es multiplica a l’estiu i els serveis bàsics com la recollida d’escombraries queden desbordats. Segons els veïns, aquesta massificació sovint deriva en problemes de convivència i incivisme.