Els pescadors recorden que la pesca artesanal i les captures accidentals representen només el 3,3% de la quota estatal, mentre les grans flotes industrials continuen concentrant la major part del recurs.

El nou repartiment de la quota de tonyina roja aprovat pel Govern espanyol ha provocat un fort malestar entre el sector de les arts menors del Mediterrani, que considera “insuficient” l’augment assignat a la flota artesanal malgrat l’increment històric de captures concedit a Espanya per als pròxims tres anys.

La nova regulació arriba després que la ICCAT —l’organisme internacional encarregat de gestionar la tonyina roja a l’Atlàntic i al Mediterrani— hagi elevat la quota espanyola fins a les 7.938 tones anuals per al període 2026-2028. Això representa 1.156 tones més respecte al repartiment anterior i ha obligat el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a reformar el sistema de distribució a través del nou Reial decret 362/2026.

Tot i aquest increment global, les confraries mediterrànies denuncien que les arts menors continuen rebent una part molt reduïda del total disponible. Segons les xifres treballades durant les negociacions, la quota destinada a la pesca artesanal del Mediterrani passaria aproximadament de 428 tones anuals a una forquilla d’entre 509 i 564 tones, una proporció que el sector considera molt allunyada del pes real de la flota artesanal.

Els pescadors recorden que la pesca artesanal i les captures accidentals representen només el 3,3% de la quota estatal, mentre les grans flotes industrials continuen concentrant la major part del recurs. El patró major de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, Miquel Brull, assegura que l’increment real per embarcació és ridícul:

El sector denuncia que moltes embarcacions artesanals treballen actualment amb quotes individuals d’uns 486 quilos anuals, l’equivalent a cinc o sis captures grans per temporada. Les confraries mediterrànies, que consideren que la recuperació biològica de l’espècie no s’ha traduït en un repartiment més just.

Una de les qüestions que més controvèrsia ha generat és l’ampliació del cens d’embarcacions autoritzades per capturar tonyina roja amb arts menors. El nombre de barques passarà de 305 a 409 embarcacions. Segons el sector, aquesta ampliació s’ha fet reduint la quota dels pescadors que ja disposaven de drets històrics.

A ports com el de l’Ametlla de Mar, amb dinou embarcacions afectades, els pescadors critiquen que molts armadors van assumir durant anys importants sacrificis econòmics per consolidar un historial de captures que ara, asseguren, ha quedat diluït amb l’entrada de noves barques que no van fer aquest sacrifici inicial, al sistema.

A més del repartiment de quota, el sector denuncia una burocràcia “asfixiant” vinculada a la pesca de tonyina roja. La nova normativa obliga les embarcacions a comunicar prèviament cada sortida, declarar les captures després de cada marea i documentar immediatament cada exemplar pescat. Els pescadors consideren que els controls són especialment exigents per a les petites embarcacions artesanals, que sovint han de fer els pesatges en superfícies inestables i amb recursos limitats.

Aquest malestar es veu agreujat pel fet que les arts menors utilitzen principalment l’ham, considerat un dels sistemes de pesca més selectius i sostenibles del Mediterrani. El sector considera contradictori que, mentre les administracions promouen discursos sobre sostenibilitat i pesca responsable, la flota artesanal continuï tenint un accés tan limitat a la quota de tonyina roja.

Les confraries defensen que una quota més elevada permetria a moltes embarcacions dedicar part de la temporada exclusivament a la tonyina i reduir la pressió sobre altres espècies mitjançant vedes voluntàries, afavorint una gestió més sostenible dels recursos marins.

Davant d’aquest escenari, les arts menors del Mediterrani asseguren que continuaran reclamant una revisió profunda dels criteris de repartiment perquè consideren que el model actual continua beneficiant majoritàriament les grans flotes industrials i deixa la pesca artesanal en una situació de clara desavantatge econòmica i social.