Un dels elements que van despertar les sospites d’Hisenda va ser que el volum de facturació d’Efial s’acostava pràcticament al total d’ingressos de la Cala Gestió.

Un pèrit de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) va assegurar davant l’Audiència Nacional que la consultora Efial va ingressar més de sis milions d’euros d’ajuntaments catalans entre els quals es troba el de l’Ametlla de Mar, per serveis que, en la seva gran majoria, no hauria arribat a prestar o no hauria pogut acreditar. El funcionari va posar especial èmfasi en el cas de l’Ametlla de Mar i l’empresa pública municipal la Cala Gestió, que hauria facturat imports desproporcionats per treballs sense justificació suficient.

L’Agència Catalana de Notícies(ACN) publica que segons el testimoni, Efial presentava factures amb imports «desorbitats» i atribuïa als serveis hores de feina i costos laborals que «no resultaven possibles». L’AEAT va arribar a desestimar part de les facturacions d’IVA de la Cala Gestió perquè no quedava acreditada la prestació dels serveis o perquè aquests no es corresponien amb els conceptes facturats.

El pèrit va admetre que alguns treballs sí que es podrien haver dut a terme, com ara l’assistència de personal d’Efial a meses de contractació i tasques relacionades amb l’adjudicació d’obres. A la vegada va defensar que la majoria de les factures no tenien prou suport documental i que la consultora hauria obtingut un benefici molt elevat a costa de les administracions locals.

Un dels elements que van despertar les sospites d’Hisenda va ser que el volum de facturació d’Efial s’acostava pràcticament al total d’ingressos de la Cala Gestió. El funcionari va subratllar que no hi havia justificació econòmica ni necessitat que la consultora assumís funcions que podien fer treballadors municipals, i encara menys a un cost increïblement superior:

Segons l’ACN, la declaració també va abordar el patrimoni de l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, que hauria acumulat 2,4 milions d’euros en comptes bancaris d’Andorra. D’aquesta quantitat, 1,36 milions correspondrien a pagaments no declarats, mentre que la resta provindria de rendiments d’inversions financeres i altres actius. El pèrit va afirmar que els ingressos declarats per Martí no permetien justificar els diners detectats i va assenyalar contradiccions en les explicacions sobre el seu origen. També va detallar despeses amb targetes de crèdit de fins a 50.000 euros i ingressos en efectiu de fins a 254.000 euros en un any.

Finalment, la Fiscalia va comunicar que el pacte de conformitat anunciat amb Martos ha quedat sense efecte, després que les acusacions dels ajuntaments de l’Ametlla de Mar i Tortosa haguessin decidit mantenir els càrrecs contra l’acusat.