Encara és aviat per saber quant tardaran les llacunes a recuperar-se. Dependrà, entre altres factors, del temps que l’aigua del mar continuï dins de cada llacuna i del ritme amb què s’hi restableixin les espècies.

Les darreres baixades dels barrancs han modificat les llacunes litorals de l’Ametlla de Mar. L’aigua ha arrossegat sediments i vegetació, i en alguns punts ha obert pas a l’aigua del mar. Tot i que els efectes poden semblar una destrossa, aquests episodis també formen part de la dinàmica natural que va donar origen a les llacunes i que, amb el temps, en renova l’ecosistema.

De de Medi Ambient, expliquen que les platges situades a la desembocadura de barrancs amb conques extenses, com Sant Jordi, Santes Creus i el Torrent del Pi, reben grans quantitats d’aigua quan es produeixen episodis de pluja intensa. L’avinguda arriba amb força a la costa i transforma la forma i les condicions de les llacunes. Les tempestes mediterrànies són un fenomen propi del territori, encara que la seva intensitat també es pot veure influïda per l’augment de la temperatura del mar i pel canvi climàtic.

L’aigua dels barrancs s’emporta part de la matèria orgànica acumulada al fons i trenca la vegetació que, a poc a poc, va ocupant la làmina d’aigua. D’aquesta manera, torna a obrir espai a la cubeta de la llacuna. Xavi Solé, tècnic de Medi Ambient, adverteix, però, que el procés també té efectes immediats sobre la vegetació i la fauna, sobretot quan entra aigua salada procedent del mar:

La salinitat pot afectar de manera diferent les espècies que viuen en aquests espais. Segons Solé, el fartet tolera millor l’aigua salada i fins i tot pot desplaçar-se pel medi marí entre llacunes. El samaruc, en canvi, podria patir-ne més els efectes. Per això es farà un seguiment de les seves poblacions amb el personal del Parc Natural del Delta de l’Ebre .

Encara és aviat per saber quant tardaran les llacunes a recuperar-se. Dependrà, entre altres factors, del temps que l’aigua del mar continuï dins de cada llacuna i del ritme amb què s’hi restableixin les espècies. Solé compara aquests espais amb petits deltes: els barrancs, tot i ser cursos d’aigua temporals, hi transporten sediments i en transformen periòdicament la desembocadura.