Els dies de pesca demanats a la Comissió Europea no arriben i es tem per la rendibilitat del sector de l’arrossegament

Els pescadors esperen una resposta de la Comissió Europea, que els permeti disposar de més dies per sortir a pescar i reivindiquen el bon estat del fons marí.

Fa més d’una setmana que el sector pesquer espera la resposta de la Comissió Europea, que permeti als pescadors sortir a pescar el que queda d’aquest 2025, ja que a la majoria de barques de diversos ports catalans, entre els quals l’Ametlla de Mar,  se’ls ha esgotat els dies assignats. Davant aquesta incertesa, les confraries es plantegen que els treballadors demanin l’atur.

L’espera de la resposta de Brussel·les comença a fer-se eterna. La setmana passada, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, va demanar l’atorgament de més dies de pesca i de fet, divendres passat, la Generalitat i els màxims representants de les quatre comunitats autònomes espanyoles també van enviar una carta conjunta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, sol·licitant mesures urgents per aturar l’esfondrament del sector pesquer. Però, de moment, la Comissió encara no ha donat cap resposta oficial de si s’atorgaran més dies i hi ha ports com el de l’Ametlla de Mar, la Ràpita i Roses, que tenen barques amarrades.

El panorama és divers als ports catalans, perquè a alguns encara els queden dies, i d’altres, han decidit sortir a pescar tot i la manca d’aquests dies, assumint les represàlies que es puguin prendre, que també es desconeixen.

El sector assegura que ha assumit el repte de la sostenibilitat i ha implementat durant els darrers anys tot un seguit de mesures per garantir la preservació dels recursos marins. De fet, així ho demostren estudis recents de l’ICATMAR i altres entitats científiques. Tanmateix, aquest esforç no ha vingut acompanyat d’una flexibilitat per part de les institucions europees. La normativa actual ha conduït a una “continua reducció de les oportunitats de pesca”: jornades de treball més curtes, captures limitades que no cobreixen els costos operatius, i una incertesa constant que desincentiva el relleu generacional i condemna a la desaparició d’aquest ofici mil·lenari amb una llarga tradició i un profund arrelament social i cultural.

El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, remarca que els estudis científics corroboren el bon estat del fons marí i lamenta aquesta incertesa i mala gestió que està “matant” el sector.

Des de les confraries es plantegen posar els treballadors a l’atur, com ja fan durant les parades biològiques, per poder sostenir la rendibilitat del sector.

Tot i així es tem pels pitjors dels panorames i es creu que si la Comissió Europea no actua de manera immediata, la situació esdevindrà irreversible, no només des d’un punt de vista econòmic, sinó també social i cultural per a innumerables pobles costaners que tenen en la pesca el seu principal sosteniment.