La petició de Catalunya insisteix al govern de Madrid que, si la Comissió no mou fitxa, siguin ells els que permetin que les barques surtin a pescar.

El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Toni Espanya ha abordat a la Cala Ràdio la greu situació d’incertesa que viu el sector de l’arrossegament, amb les barques amarrades i l’ambient als molls marcat pel desànim, la frustració i la ràbia. Aquesta situació es produeix malgrat les notícies positives que arriben des de Brussel·les, on es preveu la concessió de dies addicionals de pesca.

El Comissari de Pesca Europeu Costas Kadis va estar a la Península la setmana passada i va deixar clar que la Comissió Europea està estudiant una fórmula jurídica per poder atorgar més dies de pesca als pescadors d’arrossegament, permetent-los arribar a final d’any.

Aquesta decisió no és un “gest de gràcia”, sinó que es basa en un informe científic encarregat per la mateixa Comissió Europea. Aquest informe certifica que els estocs pesquers de referència estan recuperant-se a una molt bona velocitat. De fet, fins i tot amb els models matemàtics que utilitza la Comissió, els resultats ja confirmen aquesta recuperació.

Tot i les promeses del Comissari, el sector viu moments de gran incertesa, i això ha portat el govern català a buscar altres solucions. Toni Espanya és el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya.

La petició de Catalunya insisteix al govern de Madrid que, si la Comissió no mou fitxa, siguin ells els que permetin que les barques surtin a pescar. Aquesta sortida es faria a compte de la promesa del Comissari, de manera que els dies de més que hagin pescat es restarien posteriorment dels dies que atorgarà finalment Europa.

La inactivitat diària de la flota d’arrossegament té efectes col·laterals molt greus que van més enllà de la frustració immediata. Primer, afecta la marineria, segon, afecta els mercats i restaurants en plena campanya de Nadal. Finalment, la crisi posa en perill la viabilitat econòmica de les confraries, ja que la pesca d’arrossegament és la que genera més ingressos a les confraries, suposant el 60% dels seus ingressos.

L’actual panorama contrasta amb la metodologia utilitzada per la Comissió Europea, que treballa amb un model matemàtic per al càlcul d’estocs que no es fa servir en cap altre lloc del món. Organismes catalans com l’ICATMAR, utilitzen algorismes matemàtics que sí que empren la major part de les potències pesqueres globals, com els països nòrdics, els Estats Units o el Canadà.

La recuperació dels estocs és lògica, ja que la flota catalana ha passat de 1.500 embarcacions fa 25 anys a 600 actualment, una reducció de la pressió pesquera que, sumada a vedes biològiques i l’ús de malles més selectives, ha fet que el recurs pesquer es recuperi.