Greenpeace denuncia que la gestió del litoral català ignora el canvi climàtic i l’enfronta a la desaparició de nombroses platges catalanes.

Greenpeace ha publicat l’informe “Destrucció a tota costa 2025” per identificar les platges de la costa catalana més amenaçades pel canvi climàtic, entre les quals 3 de l’Ametlla de Mar: Cala Forn, Cala Vidre i Cala Calafató.Principalment, per la pujada del nivell del mar i la manca de sedimentació natural.

L’entitat ecologista ha fet una exhaustiva investigació que posa de manifest que protegir-nos dels impactes del canvi climàtic és un dels principals desafiaments socials, econòmics i ambientals a què s’enfronta el país. L’elevació del nivell del mar, l’increment de la temperatura de l’aigua, l’augment en la freqüència i la intensitat de fenòmens meteorològics extrems, l’erosió del litoral i la pèrdua de biodiversitat costanera i marina són algunes de les conseqüències que ja s’estan manifestant al llarg de la costa.

En un escenari moderat d’emissions, l’entitat estima que el nivell del mar a Catalunya pujarà una mitjana de 0,26 metres, i les zones amb més retrocés són el Delta de l’Ebre, que retrocediria fins a 52 metres i el Llobregat i la Costa Daurada, 23 metres.

Per al 2050, protegir i conservar les platges suposaria un benefici 150 vegades superior a deixar que es continuïn deteriorant. Les principals solucions que planteja Greenpeace són acció climàtica urgent i ambiciosa; protegir, restaurar i renaturalitzar la costa; reduir l’exposició al risc; adaptació transversal, local i participada; posar límit a la turistificació comptant amb la participació comunitària.

Greenpeace insta a les administracions locals i la Generalitat a adoptar mesures urgents com limitar nous projectes en primera línia de mar, respectant els dominis públics marítim‑terrestres sense nous passeigs ni infraestructures rígides i integrant l’impacte climàtic en la planificació urbanística.

L’afirmació que hi haurà platges catalanes que desapareixeran no només la fan els ecologistes. El mateix Col·legi d’Enginyers de Camins fa temps que alerta que és impossible salvar-les totes i reclama una gestió integral per prioritzar les zones on té sentit actuar.